festivalpindoles-470

#CAT - ENTREVISTES

Festival Píndoles – El treball en xarxa i la creació de nous festivals

13 feb , 2017  

Quin és l’origen del Festival Píndoles?

El Píndoles va ser el projecte de final del Master en gestió cultural de la UB de l’Aina Bujosa, una de les tres organitzadores del festival. Posteriorment, del projecte teòric inicial fins al que realment va ser el festival hi va haver un seguit de modificacions i adaptacions a la realitat, tant a nivell econòmic, logístic com artístic, entre d’altres, començant pel nom, que ens va portar de corcoll!

 

Quins són els motius que us van portar a decidir ubicar-lo a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat? Què aporta l’espai al festival?

Al mateix temps en què l’Aina començava el seu projecte, l’alberg havia començat un seguit d’iniciatives, una de les quals era una proposta cultural, programant espectacles per a un públic més del barri i de la ciutat, per esdevenir un espai per a la ciutadania i no només d’allotjament temporal.

En aquest sentit, la idea d’ubicar-hi el festival no va fer més que eixamplar aquestes propostes de l’alberg, proporcionant al Píndoles uns espais únics dins d’un mateix recinte. No només els espais escènics com són el dormitori amb lliteres, la bugaderia, el bosc o una capella, sinó també una terrassa esplèndida que és el punt neuràlgic del festival. Allà on el públic es coneix, comenta i interactua no només amb la resta de públic sinó també amb les companyies i els voluntaris que fan possible el festival.

 

Com es finança el projecte? Quina estratègia vau utilitzar per aconseguir el patrocini de Moritz i Teatralnet?

El primer any el festival va ser possible gràcies a un verkami, als patrocinis i col·laboracions diverses d’altres entitats i a una mínima subvenció del districte.

Els anys posteriors el festival ha seguit amb els patrocinis i col·laboracions de la 1a edició i n’ha anat sumant de noves, però ja no ha calgut cap més verkami. Al mateix temps, ha obtingut una subvenció de la Generalitat i s’ha reinvertit ingressos de l’espectacle Píndoles que està de gira al llarg de tot l’any.

En els casos concrets de Moritz i Teatralnet es van apuntar al carro per la singularitat del projecte. En ambdós casos ja col·laboren amb diferents esdeveniments d’índole diversa. El Píndoles té un punt de diferència, d’originalitat i alhora de professionalitat que va molt lligada amb la imatge que volen projectar.

Al Festival Píndoles es dóna molta importància al treball en xarxa. Col·laboreu amb altres festivals, sales de teatre i fabriques de creació. Quines estratègies feu servir en aquest sentit?

Un dels objectius del festival és el de teixir col·laboracions que puguin sumar als respectius projectes. Qualsevol col·laboració ha de ser beneficiosa per ambdues parts i ha de ser una suma d’idees. L’exemple més clar és el premi del festival, que consisteix en una Gira de les tres obres escollides per un jurat, per 4 sales de Barcelona petit format, consolidades i amb una programació marcada com són el Maldà, la Sala Flyhard, l’Àtic 22 del Tantarantana i la Nau Ivanow. En aquest cas concret fem una campanya de comunicació conjunta entre aquestes sales i el festival, unificant la imatge, els preus de les entrades i coordinant les dates. D’aquesta manera les sales ofereixen al seu públic un format que habitualment no programen, amb uns grans estàndards de qualitat.

Què recomanaríeu a un equip que vol crear un festival d’arts escèniques a una ciutat amb tanta oferta cultural com Barcelona?

El primer seria pensar i repensar bé la proposta. Analitzar el sector concret d’aquell tipus de festival, quins en seran els trets diferencials i la seva proposta de valor, així com la ubicació on portar-lo a terme. Un cop decidits aquests punts cal saber-se envoltar de col·laboradors que coneguin el sector, amb ganes de treballar i involucrar-s’hi i alhora amb una visió crítica i constructiva, que serveixi per tenir diferents punts de vista i que el resultat final sigui l’òptim possible.

 

Com us plantegeu el futur del festival?

La nostra idea és créixer aquest mateix any 2017, volem incorporar propostes d’altres disciplines, no només de text com fins ara, però sempre lligades al format micro, de proximitat, curta durada i per a un nombre reduït d’espectadors. Això es tradueix en incloure espectacles de circ, titelles, màscares o dansa, per exemple. Per fer-ho caldrà ampliar el festival de dos a tres dies.

Per altra banda, de cara al 2018 el que ens tocarà replantejar és la seu del festival, doncs malauradament, l’alberg no disposa de més espais i se’ns està fent petit…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *