20130716_150354

#CAT - ENTREVISTES

#CAT – Oriol Pibernat – Director d’EINA Centre Universitari de disseny i art

12 feb , 2015  

Oriol Pibernat. Va estudiar disseny i història de l’art i durant anys s’ha dedicat a la crítica de disseny i al comissariat d’exposicions, així com a la docència i la investigació. Mostra d’aquesta tasca ha participat en desenes d’articles i algun llibre. Ha estat membre de la junta del FAD, Foment de l’art i el disseny, jurat dels Premis Ciutat de Barcelona, etc. Actualment és patró de la Fundació Història del Disseny i director d’EINA, Centre universitari de disseny i art de Barcelona adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

Quins són els elements principals que es tenen en compte en el moment de valorar la qualitat d’un logotip en general? ¿I en els festivals?

Hi ha elements de valoració que són comuns a qualsevol signe d’identitat, com ho és un logotip. Els aspectes més elementals són que el logo sigui llegible i reproduïble en qualsevol condició a què se li sotmeti (paper o suport digital, blanc i negre o color, mida gran, mitjana o petita, etc.). Són condicions que tenen a veure amb el sentit comú, encara que resulta veritablement curiós el que s’arriben a desatendre. Els altres dos elements crucials són l’ocurrència i la pregnància (perdoneu-me els tecnicismes) el que vol dir, simplement, que el logo sigui prou original com per a que no és confongui amb els altres i que tingui qualitats visuals i comunicatives suficients perquè ens recordem d’ell o, com a mínim, que arribin per distingir-lo dels altres. Només així s’aconsegueix que un signe d’identitat identifiqui, que era el propòsit … Que un logotip suggereixi el tema de què tracta potser no és imprescindible però sens dubte ajuda. En tot cas, el prescriptiu és que no hi hagi incompatibilitat entre el que un logo suggereix i l’entitat o esdeveniment que representa. Ja que la creativitat no és una qüestió de química sinó, en tot cas d’alquímia, no hi ha garanties que, complint amb els cinc elements assenyalats, tinguem un bon logotip. Fins i tot de vegades, és preferible sacrificar una mica de llegibilitat en favor de l’originalitat i, de la mateixa manera, un gir semàntic pot ser útil a la condició mnemotècnica. En fi, el bon logotip el reconeixem perquè ens atreu de forma intuïtiva i, només després si resisteix, la nostra anàlisi racional.

El que s’ha dit fins aquí val tant per a un festival com per a un banc. La diferència és que un banc no sol connectar amb cap de les nostres aficions. Les nostres simpaties respecte a ell solen ser entre nul·les i escasses. Amb un festival passa just el contrari, per això és un bon tema per fer alguna cosa diferent i creativament interessant, ja que la cultura i la creativitat “són els temes” que estan sobre la taula en qualsevol festival.

 

Després d’haver estudiat detingudament una gran suma de logotips de festivals espanyols, quina és la vostra opinió dels mateixos en relació a la seva qualitat, al seu correspondència amb la temàtica, els valors o l’essència del festival, etc …? ¿Quins aspectes considereu positius i quins creieu que haurien de millorar?

Hi ha alguns bons logotips, sens dubte. Però també abunden molts grafismes que pequen d’ingenus, que no compleixen cap requisit elemental o que, sense més, són estèticament dubtosos. Suposo que els festivals neixen i es deuen a condicions molt diferents. Imagino que alguns responen a la iniciativa particular i entusiasta d’un grup de promotors i altres, en canvi són el resultat d’una política administrativa de tal o qual ciutat o poble. Podrien ser dues circumstàncies en què o no es dóna el degut valor a la identitat visual i el logotip es resol o bé de manera amateur, o bé convocant concursos de dubtosos resultats. Crec que la imatge d’un festival és tan important com la seva programació i, particularment, tendeixo a desconfiar del que m’ofereixen uns programadors que no saben gestionar els seus recursos visuals.

Com es percep, ja no estic parlant únicament del logotip. El logotip és important com a element identificador, però val poc si no es donen bones aplicacions i res si les campanyes del festival no tenen qualitat visual o comunicativa.

 

Tenint en compte tot l’anterior, quins consells donaríeu als responsables dels festivals en el moment de crear el logotip del festival?

No dic que no pugui sortir un excel·lent logotip d’un entorn no professional … Però sí que és una circumstància estadísticament poc freqüent. Jo recomanaria oblidar-se dels concursos o “l’amic que sap dibuixar” i acudir a la solvència professional dels dissenyadors, joves o menys joves, tant se val. Sovint els festivals parteixen d’iniciatives locals, però tampoc veig raó per limitar els paral·lels i els meridians en la recerca d’un dissenyador. Com es fa amb qualsevol altre tipus de serveis, l’important és que sigui el millor possible -dins dels recursos que es disposen-, no que sigui ètnicament afí.

Ara bé, pel que s’ha dit anteriorment, la clau d’una bona resposta és no pensar que amb el logotip es resolen totes les qüestions de comunicació visual. Crec que el que s’ha de reclamar és un grafisme que suporti una estratègia visual d’identitat. El logo és només una part de tot això … i potser no sempre la més important.

 

Quina informació han d’oferir els directors dels festivals a un dissenyador o que informació necessita aquest perquè pugui plasmar en un logotip la filosofia o l’essència del projecte?

Efectivament, ha de donar-se una relació directa entre els directors del festival i els dissenyadors (que és el que el concurs impedeix). Diria fins i tot que ha d’assegurar un treball conjunt, no una simple compra. Dissenyar la identitat gràfica en obliga, comunament, a prendre consciència de la naturalesa del propi festival: per què neix o com ha evolucionat, quins són els seus públics i els canals de comunicació més efectius, com la gent viu l’experiència, i altres qüestions per l’estil bastant conegudes en el món de la comunicació. Si no hi ha dedicació al tema és improbable que la identificació gràfica reculli els conceptes que es pretenen transmetre. Els directors dels festivals han d’aprendre a pensar en termes de disseny per aconseguir del dissenyador el millor projecte.

Oriol Pibernat – EINA


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *