logo

#CAT - ENTREVISTES,ENTREVISTAS / ENTREVISTES

#CAT – NÚRIA CALZADA – ENERGY CONTROL

3 ago , 2016  

Núria Calzada és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, ​​membre d’Energy Control – programa de reducció de riscos de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) – des de l’any 2000 i coordinadora estatal des de 2006. Compta amb una àmplia experiència docent adreçada a professionals de la salut, l’educació i l’oci nocturn, ha impulsat el naixement de projectes de reducció de riscos a Llatinoamèrica i ha participat en diferents estudis i publicacions sobre drogues. Els més recents (2016): Crystals and tablets in the Spanish ecstasy market 2000-2014: are they the same or different in terms of Purity and adulteration? a la Forensic Science International i Results of an international drug testing service for cryptomarket users a la International Journal of Drug Policy. Actualment, és docent en el Màster en Drogodependències de la Universitat de Barcelona i ha participat en grups i taules de debat per a la definició d’estratègies de prevenció de consum de drogues i problemes associats tant a nivell autonòmic (Generalitat de Catalunya) com nacional (Pla Nacional sobre Drogues). Va participar també en la Comissió de Drogues del Congrés dels Diputats per informar sobre la situació de les ‘noves substàncies psicoactives’ a Espanya.

 

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

 

Quines motivacions van impulsar la creació de la plataforma Energy Control?

Energy Control va néixer l’any 1997 per donar resposta als consums d’èxtasi – en aquells moments incipient- lligat a l’oci i la festa. Es va detectar una nova realitat i noves necessitats que emergien en l’àmbit drogues i lligades a l’oci nocturn. En base a l’experiència en els centres de tractament que gestiona la nostra entitat, ABD, i un estudi de joves que vàrem desenvolupar, es va anar gestant la proposta i l’estratègia d’Energy Control.

La finalitat queda palesa en la presentació del projecte: Col·lectiu de persones que, independentment de si consumeixen o no, se senten preocupades per l’ús d’alcohol i altres drogues en espais de festa. A l’estar implicats en la pròpia escena de diversió, oferim informació veraç i objectiva amb la finalitat de reduir els riscos del consum.

 

Quins són els principals reptes i problemàtiques als que heu de fer front per a desenvolupar la vostra tasca?

Puntualment encara ens trobem reticències d’algúns promotors i organitzadors d’esdeveniments i, tot i que comprensibles, són fruit d’una manca d’informacio. Per exemple, molts creuen que sempre implementem el servei d’anàlisis de substàncies i es troben amb dubtes respecte a com es complementa el servei d’anàlisi amb les mesures de control i tolerància cero de consum. Cal dir que l’anàlisi només l’implementem a grans festivals i raves (i que, en tot cas, es pot prescindir del servei si el promotor ho demana). D’altra banda, s’ha d’entendre que existeixen models de reducció de riscos incorporats a l’àmbit de l’oci i que els espais de comunicació informativa no legitimen el consum, sino que reconeix una realitat i posa mesures pragmàtiques per evitar o reduir incidències negatives associades al consum en els seus esdeveniments.

Un altre front obert és l’ambit dels mitjans de comunicació i l’enfocament mediàtic, majoritàriament sensacionalista. Justament ara estem a l’estiu, i com cada any, arriben notícies de ‘noves drogues terribles’ que inunden els espais de festa del nostre territori que aixequen alarmes socials injustificades. En 2014 va ser la ‘droga canibal’, el 2015 la ‘flakka’ i enguany el krokodril. Respecte a aquest fenomen estiuenc, recomano l’article sobre la ‘salchipapa’ escrit des de la parodia i el sarcasme que mostra de manera ingeniosa quins són els elements necessaris i recursos per a crear alarmes mediàtiques sense base que les sustenti (el que tècnicament es coneix com a serps d’estiu).

 

Quines són les accions més rellevants que heu dut a terme per a assolir els vostres objectius dins la tasca que desenvolupeu en els festivals? 

En els festivals, a més de la intervenció pròpia d’Energy Control, un stand amb informació, assessorament personalitzat, anàlisis de substàncies i proves d’alcoholèmia, ja fa molts anys que venim desenvolupant una linea de treball que inclou aspectes de seguretat i prevenció amb la indústria de l’oci. En aquesta línia, disposem de tres guies que distribuïm als promotors i organitzadors de grans esdeveniments.

Cal destacar el segell de qualitat Q de Festa, un projecte de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya per a la prevenció i la reducció de riscos en el context de l’oci nocturn. En la seva web es poden visualitzar quins locals i esdeveniment disposen d’aquest segell i estan compromesos amb la prevenció i un oci de qualitat.

A més a més, en els festivals, fem tasques d’observació respecte a diferents indicadors com la senyalització dels equips sanitaris, el cost de l’aigua, accessos d’aigua als lavabos i altres aspectes de prevenció. En el informe de retorn que els fem arribar, fem esment dels punts susceptibles de millora per a properes edicions.

Fa un parell d’anys, vàrem posar en marxa un projecte específic per a festivals entenent que aquests són esdeveniments que poden comportar altres riscos degut a les característiques pròpies dels festivals (es realitzen a l’estiu i tenen major durada). Vàrem distribuir uns vànols amb missatges preventius que tenen molt d’èxit a l’estiu. No només es treballaven aspectes sobre el consum de drogues, sinó també sobre alimentació, descans, relacions sexuals, protecció auditiva o protecció solar. Alguns dels missatges es recullen a l’article ‘¿Como ir de festival y no morir en el intento?

Per últim, destacar que participem en la formació que es dispensa a Catalunya a través de FECALON per a habilitar-se i poder exercir com a controladors d’accés.

 

Des del vostre punt de vista, quina anàlisi feu de la situació actual de la problemàtica amb la qual treballeu, les drogues i altres riscos existents, dins el món dels festivals?

Més enllà dels aspectes de prevenció i de seguretat que cal treballar i millorar per evitar tragèdies derivades d’una gestió inadequada o poc curosa, respecte el consum de drogues, sí veiem que els festivals (com qualsevol espai de festa durant l’estiu) són espais on hi ha consum d’alcohol i altres drogues i en ocasions és on es produeixen els primers consums d’èxtasi o altres substàncies i és fonamental que poguin comptar amb un assessorament i un acompanyament adequat en aquest inici.

D’altra banda, el mercat de drogues il·legals és per se dinàmic i canviant, van apareixen noves substàncies (en especial en els darrers anys) i altres tendències, i això suposa adaptar-se a aquests canvis i ajustar les intervencions en la mesura del possible. Per exemple, en el darrer any sabem que hi ha pastilles amb unes dosis molt altes d’èxtasi. El problema es que la gent sovint es dosifica per nombre de pastilles i no pels efectes que sent. Això no té cap sentit quan sabem que les pastilles varien – i molt- en la seva composició. Si una persona sol prendre dos pastilles i en aquesta ocasió es tracta d’una que porta una quantitat elevada, es poden presentar els problemes. Per tant, enguany, per poder detectar i alertar sobre aquestes pastilles, hem posat en marxa de forma pilot al festival Sonar la tècnica per a poder quantificar in situ aquelles pastilles que només porten èxtasi i poder emetre una alerta en cas de valorar-se necessari.

 

Quines diferències creieu que existeixen des de que vau començar la vostra tasca dins el món dels festivals, el 1997, i el present 2016? Què és el que més ha canviat, els públics o els riscos?

Avui dia hi ha molta més oferta de festivals a Espanya, tant en quantitat com en diversitat d’estils. La finalitat d’aquests es la mateixa ara que fa 20 anys, crear un espai de trobada per a gaudir de música en directe i bona companyia. El públic també va canviant, però igualment es mantenen les motivacions per assistir a un festival, gaudir de bona música i viure experiències amb el grup d’amic/gues i exprimir al màxim l’estiu.

Crec que s’ha millorat molt en temes de prevenció i de seguretat, però cal continuar treballant. Hi ha promotors que treballen molt i molt bé i altres que caldria sensibilitzar més. Hem d’entendre que l’oci i el consum d’alcohol i altres drogues està associat i haurem de treballar tenint en compte aquesta realitat de manera que els organitzadors poden incloure mesures de protecció per evitar o reduir l’ocurrència d’incidències negatives com disposar d’espais de relax, sistemes de ventilació adequats o un preu d’aigua assequible.

 

Rebeu una bona acollida per part dels organitzadors? Us recolzen per a dur a terme la vostra feina dins la celebració del seu festival?

Majoritàriament sí. En els inicis va resultar més difícil poder entrar en els espais de festa, excepte en l’àmbit rave, que ja des de l’inici ens varen obrir les portes de pam a pam. Amb el pas del temps i la integració en les polítiques de drogues de les estratègies de reducció de riscos, ha baixat molt la resistència. Ja fa molts anys que ens movem bàsicament a demanda dels propis espais (i tenim el calendari ple) i en ocasions excepcionals hem valorat contactar amb algun esdeveniment per proposar la intervenció.

Avui dia, les organitzacions dels festivals on estem presents faciliten molt la nostra tasca, atenen les demandes i les necessitats tècniques, milloren any rere any tenint en compte les nostres propostes de millora, el tracte és fluit i la relació de col·laboració.

  

De tots els riscos que existeixen en aquests esdeveniments, quin creieu que és el que més presència té actualment?

A part dels riscos associats directament al consum d’alcohol i altres drogues (intoxicacions, mals viatges,..), hi ha riscos indirectes, com les relacions sexuals desprotegides, els riscos legals, les actituts agressives o la conducció sota els efectes d’alcohol i altres drogues.

Un tema que ens preocupa i que afecta a totes les persones que assisteixen als festivals, independentment de si consumeixen o no, és el tema de la protecció auditiva. En ocasions, el volum de la música està a un nivell tan alt que pot perjudicar sèriament l’audició. Baixar el volum a un nivell adequat i/o facilitar protectors auditius serien objectius a treballar amb la indústria de l’oci.

 

Existeix algun risc que passi desapercebut per la majoria i del qual no se’n tingui consciència, però que des d’Energy Control es treballi i sigui un objectiu important?

Hi ha un tema que, tot i estar molt vigent i present als medis de comunicació, sovint passa desapercebut. El tema dels abusos de caràcter sexual en espais de festa i sovint sota els efectes de substàncies.

En un estudi que vàrem fer per conéixer la realitat de les dones, vàrem preguntar si havien patit diverses situacions en diferents graus d’agressió. Un 25% havia patit gestos o mirades obscenes, també una quarta part de la mostra va patir insinuacions incòmodes i un 16% inclús tocaments no desitjats. Sembla que ho tenim tan integrat que no li donem la importància que es mereix.

En aquest àmbit, cal fer menció de l’Observatori Noctambul@s que ha iniciat una línea de treball pionera i de referència per a detectar i abordar aquest tipus de comportaments. Creiem que es important sumar-nos a la iniciativa i de cara al 2017 tenim previst desenvolupar una campanya de sensibilització sobre l’abús sexual en espais de festa.

 

Quins reptes de futur teniu marcats?

Sempre tenim molts fronts oberts. Altra cosa es que tinguem recursos suficients per tirar-ho endavant amb garanties de qualitat i en plaços de temps acceptables. Avui dia tenim pendent posar en marxa una web internacional (en anglès), volem continuar integrant la perspectiva de gènere en les diferents àrees i serveis d’Energy Control, impulsar junt amb d’altres projectes una xarxa internacional de projectes que desenvolupen anàlisi de substàncies i promoure el naixement de nous projectes d’anàlisi, potenciar les xarxes socials com espai de contacte i difusió, millorar les intervencions en medis de comunicació, desenvolupar una web de referència per a usuaris i professionals sobre el fenomen ‘chemsex’, just ara estem millorant els sistemes de detecció i alerta temprana,…ah! i un repte important, preparar-nos per a celebrar el juliol del 2017 el 20è aniversari d’Energy Control!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *