Captura de pantalla 2016-05-10 a las 17.04.57

#CAT - ENTREVISTES,ENTREVISTAS / ENTREVISTES

#CAT – NATHALIE MODIGLIANI – SALA MONTJUÏC

10 mai , 2016  

La Nathalie Modigliani és co-fundadora i directora de l’entitat MODIband Projectes culturals. Després de viure i créixer a París estudiant la traducció i la interpretació, arriba a Barcelona amb 25 anys i crea amb dos amics una associació sense afany de lucre per posar en marxa el festival de cinema a l’aire lliure, Sala Montjuïc l’any 2003.
Ara MODIband Projectes Culturals s’ha especialitzat en dos àmbits: la programació i producció de cines a la fresca (CineCiutadella a Roses, Cine a la fresca de l’Illa Diagonal, Cosmonits de pel·lícula al CosmoCaixa) i la programació de cinema infantil independent (El Meu Primer Festival, Filmoteca per les escoles, Verdi Kids, Petits Cinèfils de la Fundació la Caixa) entre altres.

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

 

Com vas arribar al món dels festivals?

Per casualitat… Fins que no se’ns va ocórrer crear la Sala Montjuïc, no havia tocat el món de la gestió cultural. Després d’estudiar un Màster en traducció i interpretació, sempre havia treballat de traductora. Així que ens vam endinsar en aquest món creant el nostre propi projecte de zero.

 

Quins motius empenyen a crear Sala Montjuïc?

Vaig néixer i créixer a París. Durant la meva vida d’estudiant vaig assistir moltes vegades a un festival de cine a la fresca organitzat al Parc cultural de La Villette https://lavillette.com/. L’any 1990 es va inaugurar aquest cine a la fresca que projectava, en una pantalla inflable gegant, títols antics i recents i que podia acollir fins a 14.000 persones a la vegada en un ambient distes i agradable. Allà els espectadors es porten el pícnic, la manteta, sopen sobre una esplanada de gespa gegant i es troben per compartir junts una projecció de “bon cinema”. En tenia un molt bon rècord.

Quan vaig arribar a Barcelona, vaig començar a anar de forma molt assídua al Cine Verdi i vaig conèixer paral·lelament a una noia que estava estudiant gestió cultural. Juntes vam començar a idear aquest projecte que al cap d’un parell d’anys es va fer realitat.

 

Quin és el posicionament de Sala Montjuïc en relació a la resta de propostes de característiques similars?

Sala Montjuïc no pretén ser una finestra de novetats i de títols inèdits ni un festival enfocat a la indústria. Senzillament vol ser un espai on difondre un cinema de qualitat en versió original per tornar a viure el cinema com un espectacle visual i sensorial. La particularitat de l’espai (que era un dels aspectes claus a l’hora de buscar la ubicació idònia) també en fa un lloc de trobada social entre amics. El lloc és preciós i molta gent puja a l’estiu després de treballar per desconnectar de la ciutat. Tothom sap que es trobarà amb una proposta de pel·lícula de qualitat. Amb aquests arguments ja en tenen prou per pujar. Ens agrada per això que, a l’inici de la pel·lícula, encara que hi hagi molts espectadors, es fa un silenci quasi semblant al que et pots trobar a una sala de cine. Els nostres espectadors són autèntics cinèfils.

 

Quina relació té Sala Montjuïc amb la ciutat de Barcelona?

Sala Montjuïc sempre ha tingut la gran sort de rebre el suport de la ciutat. De fet, va ser l’ICUB que ens va proposar ara fa 14 anys situar el festival a Montjuïc en un moment en què els ciutadans no tenien l’hàbit de pujar-hi. En aquest sentit, des d’un bon principi, van veure el nostre projecte amb molt bons ulls, sobretot després de l’èxit que va ser des del primer dia. Arrel del festival, l’Institut de Cultura també ha anat ubicant actes municipals (com ara les Festes de la Mercè) al Fossar de Santa Eulàlia.

Els nostres assistents són en gran part barcelonins, ja sigui públic local o europeus que viuen aquí des de fa molts anys.

 

El fet de que Sala Montjuïc es celebri a la fresca, suposa un avantatge o un inconvenient? Com es gestiona la programació quan el temps no acompanya de manera inesperada?

Sala Montjuïc s’ha plantejat des dels seus inicis com una activitat a l’aire lliure. De fet, la programació en sí es fàcil trobar-la a la botiga de lloguer de DVDs de la cantonada o a les plataformes de VOD. La gran avantatge del festival és la seva ubicació i l’ambient que es crea a la gespa dels Jardins del Castell que fa que tot plegat la gent tingui la sensació de viure una experiència única.

Durant més de 10 anys, no vam haver de suspendre cap sessió per pluja. El festival es concentra al més de juliol perquè sabem que la probabilitat de que caiguin precipitacions és mínima. Tot i així, ja portem dos anys que hem hagut de suspendre per pluja una o dues vegades. Existeixen assegurances que et cobreixen les despeses de producció.

 

Quines són les dificultats que heu hagut de fer front per al desenvolupament i consolidació del Festival en aquesta ciutat?

No es pot considerar realment que hàgim tingut obstacles reals. Sempre hem mantingut una mitjana elevada d’assistents.

Valorem molt positivament l’espai que tenim i les poques vegades que hem hagut de jugar amb les obres que s’hi estaven realitzant, ens ha fet veure que Sala Montjuïc ha de ser ubicat al Fossar de Santa Eulàlia i en cap altre lloc. En aquest sentit, ens volem assegurar al màxim que sempre podrem comptar amb l’espai però al ser un jardí públic no tenim garanties a llarg termini.

A vegades també ens hem trobat amb la creació de noves propostes semblant a la nostra però mai ens hem sentit “amenaçats”.

 

Sala Montjuïc ja és un clàssic dels estius barcelonins, però quins estímuls fan evolucionar el festival per no caure en l’estancament?

Sempre intentem buscar idees innovadores a l’hora de programar les pel·lícules. Hi ha les nits especials, temàtiques, cada any programem un cine-concert. Pensem que és important que els espectadors puguin experimentar el cinema tal com es feia fa 100 anys i aquesta cita té molts seguidors. També intentem buscar col·laboradors, com ara altres festivals de cinema que vulguin fer servir Sala Montjuïc com una finestra més de la seva programació. Fins ara hem col·laborat per exemple amb l’In-Edit, el festival nord-americà de cine independent Americana o el Phenomena.

Més enllà d’aquestes col·laboracions, busquem complicitats amb altres agents del món audiovisual. Aquest any per exemple, iniciem una relació amb l’escola de cinema FX Animation. La nostra idea és que un periodista presenti cada nit la pel·lícula i qui hi pugui haver posteriorment un debat virtual via alguna app o xarxa social (Periscope, Twitter, etc.).

Sala Montjuïc a més a més sempre ha treballat amb les escoles de cinema, oferint a joves realitzadors la possibilitat de projectar el seu curt. L’ESCAC per exemple és una escola amb la qual sempre comptem.

 

Quin és el públic de Sala Montjuïc? Com el fidelitzeu? I quines estratègies empreu per a captar nous espectadors?

El públic de Sala Montjuïc és un públic jove amb una mitjana d’edat de 28 anys. Tenim un 75% de Barcelonins i un 25% de turistes amb un ampli espectre de nacionalitats. El 60% dels nostres assistents són espanyols vs un 40% que són estrangers. El nivell socio-econòmic dels espectadors és mig-alt. Estem parlant de persones actives a nivell cultural i social. Pel que fa a la comunicació estem molt pendents de les noves tecnologies i de la captació de nous públics ja sigui via posicionament SEO, noves eines de Ticketing que et permeten recollir dades d’usuaris, Newsletters, etc. Tenim acords de col·laboració amb els mitjans principals (Corporació catalana de mitjans audiovisuals, El Periódico, Barcelona TV, etc.) i tenim la sort de sortir a moltes guies turístiques ja que Sala Montjuïc no deixa de ser una experiència diferent quan estàs visitant la ciutat.

 

La comunicació és un factor clau per al desenvolupament de qualsevol esdeveniment. Quin rol juguen les xarxes socials en la difusió del vostre Festival?

M’imagino que com qualsevol altre festival, el Communiy Manager té més feina que mai. És a través de les xarxes socials que podem mantenir una relació molt estreta amb el nostre públic. De moment tenim 33.000 fans al Facebook, 3.500 seguidors al Twitter i 700 fans a l’Instagram. Som conscients que hem de dedicar molts esforços ara mateix a fer créixer els nostres seguidors a les xarxes tot i que a vegades costa mantenir el ritme de les xarxes emergents. Un cop tens consolidada una xarxa, neix una altra i s’ha de ser molt proactiu per no quedar-se enrere. La web també rep més de 200.000 visites durant l’estiu. Així que amb aquest conjunt de vies de comunicació sí que arribem a un fort potencial de públic.

 

Per finalitzar, quin consell compartiries amb aquells que volen fer front al repte de crear i organitzar un nou festival?

Crear un festival des del seu inici és una aventura molt enriquidora. Tenint en compte el mercat laboral cultural, és una bona manera d’entrar-hi tot creant un esdeveniment amb un criteri personal.

El que potser sí que és important és trobar on són les necessitats reals del festival que dissenyes. Ara mateix a Barcelona conviuen moltíssimes festivals de cinema i hem de ser capaços de crear festivals a altres localitats del país. Darrerament, el festival literari MOT que uneix Olot a Girona ha estat tot un èxit. Penso que és un exemple a seguir.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *