fotomarina

#CAT - ENTREVISTES

#CAT – MARINA BELTRAN – TÍTERE MURCIA

14 gen , 2015  

Llicenciada en Filologia Hispànica i en Publicitat i RRPP per la Universitat de Múrcia, entre els anys 2005 i 2007, va viatjar a Alemanya per estudiar el màster en gestió cultural i de mitjans de comunicació en el KMM Institut d’Hamburg, per a això va rebre la beca DAAD – La Caixa per a estudis de postgrau a l’estranger.

A la seva volta d’Alemanya el 2008, va començar a col·laborar en la gestió, coordinació i comunicació de diversos projectes culturals, entre els quals es troben el festival que coordina actualment, el Festival Internacional de Teatre de Titelles de la Regió de Múrcia.

Interessada en la investigació del sector cultural, el 2012 va començar el màster en Recerca en Dret de la Cultura, especialitzant-se en l’anàlisi del sector cinematogràfic i de les indústries culturals. Des de llavors, a més de realitzar tasques de recerca per a l’Institut de les Arts Audiovisuals i de la Cinematografia (ICAA) com a becària Form-Art del Ministeri de Cultura, ha publicat diversos articles, entre altres, el TFM dedicat a l’anàlisi del “certificat cultural” la normativa de regulació del cinema. Actualment es troba treballant en l’anàlisi interdisciplinari del terme “diversitat cultural” a la normativa espanyola dedicada a les indústries culturals.

Igualment manté actiu el seu bloc Procrear, en el qual comparteix les seves reflexions sobre el sector cultural.

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

Com vas arribar al món dels festivals ?, I a Festival Titeremurcia?
Al món dels festivals vaig arribar com a públic, com a públic apassionat. Crec que molts de nosaltres vam arribar a treballar en el sector cultural per aquest motiu. El teatre de titelles i objectes per a adults en concret té alguna cosa que fascina al públic d’arts escèniques, que sempre ho he estat. Així, com a públic d’arts escèniques, vaig conèixer el festival Titeremurcia, i en aquesta fascinació juvenil, no vaig dubtar a oferir-me com voluntària per participar en l’organització.

L’any que vaig tornar d’Alemanya, el 2008, l’equip del festival va canviar i el seu nou director em va oferir col·laborar amb ell. Des de llavors estic vinculada a aquest projecte, des de l’any 2014 com a coordinadora general.

 

En els últims anys, quins han estat els tres principals problemes als que t’has enfrontat en el teu lloc de treball al Festival? I els canvis més significatius?

Les dificultats a les que Titeremurcia s’ha enfrontat aquests últims anys són multinivell. El primer nivell és el pecuniari. Entre l’any 2008 i 2014 el pressupost de Titeremurcia s’ha reduït en prop d’un 65%. Aquest tant per cent és, lamentablement per a la nostra regió, inferior a la reducció dels pressupostos en cultura que la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia ha experimentat durant aquest període; per això, tenir fonts de finançament públic dels tres nivells administratius i el manteniment en un 80% de l’ajuda en aquest període per part de l’Ajuntament de Múrcia i de l’INAEM han fet possible mantenir el festival. No hi ha dubte que el model concurrencial de la cultura a Espanya és el que fa possible Titeremurcia. No oblidem tampoc l’augment de l’IVA al 21% el 2012, que estimem ha propiciat la reducció del públic en almenys un 30% durant l’edició d’aquell any; els anys 2012 i 2013 han estat força durs per al festival. Han estat anys de supervivència.
Relacionat amb això, la segona dificultat d’aquests últims anys ha estat mantenir al públic fidel del festival que, acostumat a veure espectacles del més alt nivell artístic, s’han pogut decebre amb la nostra programació, que aquests últims anys (no podíem fer una altra cosa amb una reducció del 65% del pressupost) ha estat més humil. Per aclarir aquest punt, sabem que molts espectadors pensaven que Titeremurcia era una iniciativa pública, pel que a partir de l’any 2012 rebíem moltes queixes perquè hi havia menys espectacles, o perquè aquest any les seves expectatives (i estem parlant de públic molt fidel) no s’havien complert. Portem anys intentant comunicar que Titeremurcia és una iniciativa privada (organitzat per UNIMA Múrcia), i que per això no tenim els mateixos recursos que altres ens públics. I seguim treballant per complir les expectatives que el públic del festival té amb Titeremurcia. Aquest any creiem hem complert aquestes expectatives, tot, com deia, d’aquesta reducció del 65%, reduint el nombre de companyies estrangeres que participen al festival i, sens dubte, gràcies a l’esforç de les companyies que han participat al festival, adaptant moltes d’elles al nostre pressupost pírric.
Aquest any tornem a recuperar xifres de públic del festival (entre els anys 2008 i 2011 vam arribar a aconseguir 10.000 espectadors en 9 dies); l’any passat la xifra d’assistència de públic va ser de 4.500 en nou dies i aquest any han estat 6.500 persones en vuit dies.
Però hi ha un altre nivell més subtil de dificultat, i és el nivell, al meu entendre, de la pèrdua de rumb del discurs polític-cultural. Si bé és cert que la crisi ens va fer aguditzar l’enginy i explotar les nostres capacitats de gestió al màxim (aquests últims anys hem enfortit el nostre pla de patrocini i hem augmentat els nostres ingressos per venda objectes promocionals, per exemple), observem que en el discurs de la política cultural s’està perdent la noció de funció pública de foment de la cultura (que no és només indústria cultural) així com una instrumentalització econòmica de la cultura, de vegades com a discurs únic. No vaig a posar en dubte el potencial econòmic de sectors com l’audiovisual o l’editorial, però hi ha altres sectors culturals que necessàriament necessiten del suport públic. Per exemple, les biblioteques. O el foment de la lectura. Un festival com el nostre, que programa teatre de carrer gratuït, espectacles d’aforaments molt reduïts que fan que no puguin cobrir-se els honoraris a taquilla amb programació escolar és, al meu entendre, un d’aquests sectors.

Quina és la teva percepció sobre els processos de participació de públics ? Creus que aquestes estratègies van en detriment del factor qualitat?
Quan va arribar la crisi intuïm que en un festival com el nostre, organitzat per una associació sense ànim de lucre, de titelles i alternatiu, el suport del públic resultaria clau per a la seva supervivència. Per això es va crear l’any 2010 l’associació del públic del festival, Amics de Titeremurcia. Fins ara amb molt bons resultats. És emocionant veure com cada any seguim rebent el suport del públic per aquesta via i per això cada vegada tenen més participació al festival.

En el nostre cas la participació del públic no va en detriment del factor qualitat. Per exemple, aquest any han estat els membres d’Amics de Titeremurcia els que han triat el cartell del festival. I el cartell que han triat ha estat sens dubte el que millor connotava la imatge del festival que hem construït durant aquests últims anys. Ells són també el jurat del Premi al Millor Espectacle de Titeremurcia. I podem dir que la seva opinió sol coincidir amb l’opinió de la comissió artística del festival.
En diversos mitjans hem vist notícies en relació a les xarxes socials i la programació dels festivals. Com han afectat les TIC a la programació artística del teu festival?

Si ha afectat en alguna cosa, és en benefici de les companyies, ja que a través de les xarxes socials hem pogut estar més informats dels seus treballs. Però en absolut són determinants per a la programació del festival Titeremurcia. Entenc que per a un festival de cinema sigui molt beneficiós el desenvolupament de les TIC per a la seva programació, però en el nostre cas, la comissió artística segueix veient en directe els espectacles que programa al festival.

 

Quins són els reptes als quals la Mostra s’ha d’enfrontar en els propers anys i als que esteu buscant alguna solució? I des del teu departament?
Més enllà del repte, continuat en totes les edicions, d’aconseguir finançament per a la propera edició (tornem-hi, tornada a reunir-nos amb les administracions, a sol·licitar subvencions, a buscar nous patrocinadors, al buit de muntar un pressupost des de zero), el repte i objectiu que ens proposem per a l’any que ve és augmentar el nombre de “Empreses Amigues” del festival. Sabem que el nostre patrocini és el patrocini de proximitat, i creiem que ho estem aconseguint amb l’important nombre d’empreses murcianes que col·laboren amb nosaltres amb donacions i col·laboracions en espècie. Però per poder atendre aquestes empreses i aconseguir més patrocinis d’aquest tipus necessitem més personal. Així que un altre dels nostres reptes és aconseguir augmentar l’equip per l’any que ve.
Com a experta en dret cultural, què falta de regulació legislativa detectes en el sector dels festivals?

No parlaria tant del “sector dels festivals” sinó del sector cultural en general. Un IVA al 21% és insostenible per al sector cultural, tant per a les indústria cultural en la seva totalitat com per a projectes culturals d’una altra natura també amb necessitat de suport públic; i un IVA al 21% és tot el contrari al suport públic i al foment de la diversitat cultural.

Imagino que responent a aquesta pregunta molts esmentarien de la Llei de Mecenatge promesa pel govern actual. És una Llei que crea molta confusió (és fàcil trobar a professionals del sector cinematogràfic demanant una Llei de Mecenatge, que és una cosa diferent al nou sistema de desgravacions fiscals per finançar el cinema també promès per la Secretaria d’Estat de Cultura), ja que crec és un projecte molt mal comunicat pel Ministeri.

En qualsevol cas, podria ser beneficiosa per a grans festivals i organitzacions com el Teatre Reial o el Liceu, però no per a organitzacions petites com la nostra que no pot competir amb altres organitzacions que disposen de recursos per destinar-los a la recerca de patrocinis. El paradoxal en aquests casos, a més, és que moltes vegades amb qui hem de “competir” per aconseguir patrocinis és amb la pròpia administració.

En el nostre cas, nosaltres no som associació d’utilitat pública i per això encara no podem oferir als nostres patrocinadors les desgravacions fiscals que existeixen, i que ja existien. Però, per poder oferir desgravacions fiscals a empreses pel seu suport al festival, el sector empresarial espanyol, o almenys el murcià, ha d’estar preparat per a aquest canvi de mentalitat. I no sé si ho està. Així que per ara prefereixo una comissió de valoració pública i experta que valori el nostre projecte i ens concedeixi aquesta ajuda pública a través de la via de subvencions públiques. Les desgravacions fiscals són també ajuda pública, moltes vegades s’oblida, només els que trien què fer amb aquesta ajuda pública són actors diferents.

 

Marina Beltrán

@BeltranMarina 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *