Cartela Terrats

#CAT - ENTREVISTES,ENTREVISTAS / ENTREVISTES

#CAT – LOLA ARMADÀS I ISAIAS FANLO – TERRATS EN CULTURA

3 mai , 2016  

Lola Armadàs (Sabadell, 1978) és llicenciada en Humanitats i Postgrau en gestió i producció d’esdeveniments culturals i espectacles. Del 2006 al 2014 ha treballat a la Universitat Ramon Llull com a responsable de diferents projectes de gestió cultural (Universitat d’Estiu, activitats culturals, Consell d’Estudiants i Cooperació). Vinculada al món escènic des de ben petita, és membre fundador de Coincidències. Actualment, a banda de la direcció dels Terrats en Cultura, desenvolupa tasques de gestió cultural (direcció artística, comunicació, producció) i docència, dins l’àmbit de les arts escèniques a diferents entitats.

Isaias Fanlo (Lleida, 1980) és llicenciat en Humanitats, en Teoria de Literatura i Literatura Comparada i té el postgrau en Gestió d’Empreses i Plataformes Culturals. Ha combinat les seves tasques com a gestor amb la feina d’escriptor (El llibre rosa, 2004), traductor i periodista. Ha treballat per institucions tan diverses com la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, el MACBA o el Fons Monetari Internacional. En l’àmbit de la gestió cultural, va ser un dels responsables de la campanya dels EuroGames 2008 amb el lema “Come South, Play With Us” i ha treballat vuit anys al Teatre Nacional de Catalunya, com a coordinador de publicacions, exposicions i continguts entorn de la programació teatral. Actualment és doctorand becat per la Universitat de Chicago. És membre fundador de Coincidències.

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

 

Com vareu arribar al món dels festivals?

Isaias: Per part meva, abans d’iniciar el projecte de Coincidències, l’associació amb la qual muntem els Terrats en Cultura, portava uns quants anys com a coordinador de continguts, publicacions i exposicions al Teatre Nacional de Catalunya, de manera que ja comptava amb una experiència considerable en el món de les arts escèniques. A més, havia estat implicat en altres projectes de gestió cultural, de manera que no començava de zero, en aquest sentit.

Lola: En el meu cas, he estat coordinant i dirigint la Universitat d’Estiu Ramon Llull durant vuit anys (podríem dir que un festival però en l’àmbit acadèmic), gestionant activitats culturals per a l’alumnat de la URL, i sempre vinculada a les arts escèniques. Per tant, tampoc començava de zero.

I el nostre projecte neix arrel d’unes jornades de gestió cultural, organitzades per la Diputació de Barcelona, on ens vam trobar l’Isaias Fanlo, l’Anna Piferrer i jo; els tres gestors culturals, cadascú en àmbits diferents. Després de dos dies de tallers i conferències, vam sortir de les jornades amb un projecte mig definit, anomenat Terrats en Cultura. Al cap de quatre mesos posàvem en marxa el primer Terrat… I és així com arribem de ple al món dels festivals, finalment.

 

Quins són els factors i motius que us empenyen a l’hora de crear i posar en funcionament aquest projecte?

N’hi ha moltíssims, de factors. Per fer-ne un breu resum, podríem dir que la crisi econòmica, que estava en el seu apogeu quan parlàvem d’encetar un projecte, havia provocat una crisi en les institucions tradicionals, que no podien arriscar en la seva programació per por de perdre públic i també ingressos. En una ciutat com Barcelona, unes dosis de risc són necessàries, i nosaltres les volíem assumir.

D’altra banda, en un moment en què la gentrificació de la ciutat s’està convertint en un tema de debat, els Terrats en Cultura obrien una nova manera de fer ciutat, de “recuperar” l’espai urbà per als seus habitants, i de conciliar-ho també amb la gent que ens visita: mitjançant la síntesi entre cultura i un element tan indubtablement barceloní, mediterrani, com els terrats. Espais amb vistes des d’on podem fer nostra Barcelona. En fi, tot això ens feia pensar que els Terrats en Cultura no són només una bona idea, sinó que podien esdevenir una eina molt eficaç per establir una bona relació amb Barcelona.

 

Què és el que destacarieu de Terrats? Quines són les particularitats que el diferencien de la resta de propostes culturals de la ciutat?

Està clar que un dels nostres grans atractius és que no només som una proposta cultural, sinó que ho combinem, creiem que amb èxit, amb una experiència de descoberta de la ciutat. El nostre públic no ha trepitjat mai els espais on tenen lloc els Terrats, perquè bona part dels espais on les accions de Coincidències tenen lloc són espais privats que els veïns obren per a la ciutadania. Això obre portes a la comunicació entre comunitats, i crea un ambient íntim, però també d’experiència compartida.

D’altra banda, tenim moltíssima cura del que oferim. Intentem que a la programació dels Terrats en Cultura hi hagi un equilibri entre propostes atrevides, arriscades, inèdites, i altres propostes més consolidades o que ja han tingut èxit. D’aquesta manera, el públic que ve a veure, posem per cas, un concert de Quart Primera, acaba venint també a un espectacle de microdansa: hem guanyat, per tant, espectadors; hem provocat una curiositat en el nostre públic. Pensem, doncs, que l’equilibri, juntament amb la qualitat del que oferim, és un factor essencial.

I, per últim, el caràcter únic de l’experiència d’un Terrat. Cap dels nostres espectacles fa temporada, fem com a màxim dues funcions dels nostres esdeveniments, de manera que el públic que hi pot accedir és molt limitat. El que fem, després, sovint es pot veure a altres llocs, però no és el mateix veure una obra de teatre en la qual es parla del mar, per exemple, en una sala convencional, que en un terrat amb vistes al Mediterrani. Això, també, ens fa molt especials.

 

Quins són els espectacles que han tingut i tenen una millor acollida per part dels assistents?

La veritat és que resulta difícil destacar-ne uns quants. La música, per les condicions de proximitat que oferim, acostuma a funcionar molt bé (per exemple, l’any passat un centenar de persones es van quedar a la llista d’espera per veure Névoa), però per exemple, algunes peces teatrals que hem fet (Petits monstres, Adela, Kabaret Protokoll) van tenir tanta bona acollida que després han continuat fent vida a sales convencionals. De fet, aquest és un altre dels objectius de Coincidències: prolongar la vida de propostes que nosaltres trobem que valen la pena.

 

El vostre projecte ha tingut molt èxit en edicions anteriors? Com han acollit els veïns els Terrats? El fet que es posin en marxa projectes d’aquest estil, fomenta la col·laboració veïnal dins el mateix projecte?

El creixement dels Terrats, penso, ha estat progressiu els dos primers anys, fins al punt que hem hagut d’optar per un aforament màxim del que fem. A nivell d’espectadors, tenim un nombre màxim d’assistents i per temes de seguretat hem de controlar-ho molt, de manera que tampoc podem créixer molt més (sí que hem duplicat funcions d’alguns espectacles, però, perquè tampoc consideràvem just que tanta gent es quedés al carrer).

El tracte amb els veïns, o com els anomenem nosaltres, els amfitrions, és un dels punts més complexos i alhora més satisfactoris dels Terrats en Cultura. Un dels objectius del projecte és que la ciutat redescobreixi el seu patrimoni de terrats i, atès el creixement d’activitats que, des que vam engegar els Terrats en Cultura, s’han anat fent a Barcelona, hem participat en l’exitosa recuperació d’aquest espai tan simbòlicament barceloní. Però tornant als veïns: pensem que en tota comunitat sempre hi ha algú que rep amb escepticisme la iniciativa. És normal: sempre hi ha la por que es faci una festa en comptes d’un esdeveniment cultural. Ara, són sempre aquests veïns els que acaben més satisfets de l’experiència, i els que ens demanen de fer-ho un altre cop!

 

Quins són els avantatges i inconvenients que heu hagut de fer front per al desenvolupament i consolidació dels Terrats en terrats veïnals? Quins són els factors més importants a l’hora d’escollir els espais per al projecte?

Els avantatges de treballar amb veïns tenen a veure amb la proximitat: el tracte amb les comunitats és proper i còmplice, i de fet ells són els primers beneficiats d’un Terrat en Cultura, perquè ajudem a revitalitzar un espai de vegades abandonats. Els inconvenients, també, tenen a veure amb aquesta proximitat: cada comunitat és diferent i de vegades hem de fer front a escepticismes, però, de nou, el resultat sempre ha estat molt positiu.

Pel que fa als factors, n’hi ha molts: la mida del terrat (ha de poder acollir un cert nombre de persones sense posar en risc la comoditat i la seguretat de ningú), la seva situació, si té vistes o no, si forma part o no d’un edifici emblemàtic, etc. Ara bé, sempre diem que cada espectacle té el seu Terrat, de manera que a priori no en descartem cap. Per exemple, un terrat en un edifici fabril ens pot interessar més que un terrat modernista si estem buscant un espai per fer una obra de teatre que passi en una fàbrica. De fet, un dels reptes dels Terrats en Cultura és trobar el “maridatge” perfecte entre cada espectacle i el terrat on es farà.

 

Pel que fa a l’experiència assolida al llarg d’aquest projecte, què heu après d’edicions anteriors? Hi ha hagut molts canvis respecte la primera vegada que vau inaugurar els Terrats?

Ara que tenim una certa experiència acumulada i recorregut, fem les coses de manera més àgil: ja sabem, en general, els reptes que tindrem a cada Terrat, i això tranquil·litza. A la primera edició del festival, per molt que abans vam fer un parell d’espectacles per provar virtuts i defectes del projecte, ens trobàvem tot de dificultats que no imaginàvem: preses de corrent que no funcionen, accessibilitat, incidències de so i de llum… i havíem d’improvisar. Ara ja fa anys que això no passa perquè hem anat ajustant i aprenent, i que sabem perfectament el que ens trobarem. Tots ho agraïm: el públic, els artistes, els amfitrions, i nosaltres, que ja no patim tant.

 

Quin tipus de públic es congrega als Terrats? Com el fidelitzeu? Quines estratègies utilitzeu per a captar nous espectadors?

El públic que assisteix als Terrats en Cultura és bastant heterogeni. Però si haguéssim de fer un perfil de públic seria, més aviat, de nivell cultural mig – alt, de més de 30 anys i, majoritàriament, de la ciutat de Barcelona. El nostre públic no segueix, en general, els esdeveniments massius sinó que atén més a esdeveniments de proximitat i alternatius.

En aquest sentit, no hem hagut de crear una estratègia comunicativa per a la fidelització del públic, sinó que l’atractiu inherent al propi projecte ha provocat una mena de fidelitat de sèrie. I això ho hem treballat a través del concepte de comunitat, creant el hashtag #GentdeTerrat.

Les estratègies per captar nous espectadors són, bàsicament, a través de les xarxes socials on cada vegada hi som més presents, i, sobretot, els mitjans de comunicació que n’han fet ressò (TVE, TV3, BTV, La Vanguardia, TimeOut, El Periódico, ARA, El País, Enderrock, Cadena Ser, Ràdio 4, etc).

 

La comunicació és un factor clau per al desenvolupament de qualsevol esdeveniment. Quin paper desenvolupen les xarxes socials en la difusió del vostre projecte? Utilitzeu d’altres vies?

Com hem dit abans, un dels nostres pilars comunicatius han estat i són les xarxes socials. Des del principi, els Terrats en Cultura són un projecte “paper-free”, és a dir, no imprimim material de difusió i els programes de mà són la pàgina de cada espectacle, accessible des de cada smartphone. Per tant, la difusió en línia i les xarxes socials prenen un paper essencial. Tenim la sort de comptar a l’equip amb un community manager molt experimentat en el tema (en Francesc Esteve, @funkyover a les xarxes) que ens ha ajudat a potenciar la nostra presència a xarxes.

També utilitzem altres vies, com hem dit abans, la premsa és crucial per a nosaltres. Però, també l’enviament de butlletins, promocions de sortejos d’entrades a través de plataformes com el TR3SC, i complicitats d’altres entitats i els artistes participants a l’hora de fer difusió.

 

Per finalitzar, quins consells compartirieu amb aquells que volen fer front al repte de crear i organitzar un projecte d’aquestes característiques?

Isaias: Jo diria que és molt important tenir una bona idea i moltes ganes de tirar-la endavant, perquè és una experiència molt satisfactòria, però també exigent. Si hi ha una planificació prèvia, i si s’ha sabut escoltar (hi ha molta gent amb capacitat d’ajudar-nos, i hem de saber fer-los cas, però també qüestionar les seves idees amb criteri), ja hi ha molta feina feta. Després, perseverança, i bon humor. Aquests són els ingredients bàsics de la recepta: bons ingredients i cuinar amb carinyo. I, per descomptat, gaudir del que hem sabut cuinar!

Lola: Doncs, jo només hi afegiria tenir un bon equip (bons professionals i millor persones) perquè projectes d’aquestes característiques on la feina és voluntària, és molt important que aquest grup de persones estigui implicat i hi hagi bon ambient: complicitat i el treball en equip. Sobretot, amb ganes i que cada membre de l’equip s’hi senti realitzat.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *