logo r

#CAT - ENTREVISTES,ENTREVISTAS / ENTREVISTES

#CAT – ANA SÁNCHEZ AMATRIA – FESTIVAL CallejeARTE

18 jul , 2016  

Ana Sánchez Amatria va realitzar els seus estudis en Geologia a través de la Universitat de Saragossa i de la Universitat Italiana de Bolonya. Les seves diverses col·laboracions amb l’IPCE (Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya) en la restauració de Patrimoni històric va ser la connexió amb el món cultural.

El 2011, passa a formar part del Departament de Ciències de la Terra del projecte museístic Art-Natura Màlaga com a coordinadora del mateix. Treball que la va animar a seguir amb els seus estudis en l’àmbit de la Gestió Cultural.

Dos anys després i gràcies al projecte de fi de Màster realitzat a la Universitat de Barcelona, crearà i desenvoluparà el Festival Internacional d’Artistes al carrer CallejeARTE del qual forma part avui dia.

En l’actualitat viu a Dubai, on el seu perfil professional li ha permès treballar com a gestora cultural per a una de les més conegudes empreses en Festivals de Carrer “Dolphine Creative” i li ha donat la possibilitat de connectar els seus coneixements científics amb els de gestió a través del seu lloc com a coordinadora cultural a “The Sustainable City”. Una nova àrea de Dubai, on l’objectiu és arribar a la Sostenibilitat mediambiental, econòmica i social.

Aquí us deixem amb la seva entrevista!

 

Com vas arribar al món dels festivals?

Ha estat un llarg camí i podria dir que ha estat el destí, que ha posat els festivals al meu camí. Vaig viure a Itàlia gairebé 3 anys, on la tradició de Festivals de carrer és molt important. Exactament a San Giovanni in Persiceto, una localitat propera a Bolonya. Allà, cada setembre se celebrava un festival molt divertit on els artistes de carrer (disciplines de circ) anaven canviant la seva posició d’actuació, el que obligava al públic a estar movent-se d’un punt a un altre del centre de la localitat per gaudir dels espectacles. Així que em vaig plantejar: Per què el meu poble, a Navarra, no pot tenir un festival similar amb algunes variacions emmotllades a la població? Durant els 10 anys següents la idea va voletejar pel meu cap. Fins que els hi vaig explicar a diferents persones i els vaig animar a organitzar-ho… potser van pensar que estava boja…

 

Quin motiu us empeny a crear CallejeARTE el passat 2013?

A causa de la meva trajectòria professional i posteriorment a la meva feina en el projecte d’un museu científic el 2011 i el començament del Màster en Gestió d’empreses i Institucions Culturals a la Universitat de Barcelona. Aquest Màster que inclou el desenvolupament d’un projecte, lògicament cultural, per posar en pràctica tot allò après al llarg dels 2 anys. Era el moment! Tenia un equip meravellós de professionals al meu voltant que em podien dir la seva, corregir errors, donar suport a les decisions, donar consells des d’un punt de vista personal i professional… Així que em vaig tirar a la piscina.

 

El projecte és el resultat del treball de l’Associació Cultural que porta el mateix nom. Com es porta a terme l’organització d’un Festival en el qual participen un nombre tan important de persones, dels habitants d’Azagra fins als de les localitats veïnes? Com es gestiona la repartició de les tasques entre ells?

A nivell humà, el festival callejeARTE funciona com qualsevol altra empresa. Té el seu organigrama dividit en departaments i al capdavant de cadascun hi ha una persona voluntària amb un perfil professional apte per a aquest lloc, capaç de desenvolupar perfectament les seves tasques i organitzar a les persones que estarien incloses dins aquest departament, com poden ser monitors o personal de logística .

Es treballa sota un calendari de tasques que s’intenta complir el màxim possible. I dic el màxim, perquè no cal oblidar, i és un factor molt important a tenir en compte, que el 100% són voluntaris i tots ells tenen un treball a part del festival que han de compaginar.

 

Quines dificultats hi ha a l’organització d’un festival d’aquestes característiques, que no hi hagi en un altre tipus de festivals?

Al meu entendre, el fet que siguem tots voluntaris, que treballem amb el cor i per amor al nostre poble, però com ja he dit, que cada un de nosaltres tinguem un treball diari a part del Festival, fa que haguem de tenir plans a, b, c… en cas que sorgeixi un imprevist, que una persona per situacions personals no pugui participar un any… al cap ia la fi som gairebé 70 persones d’un poble de gairebé 4000. És veritat que la resposta de la població ha estat tal, que permet que una part del personal descansi un any i reprengui el festival al següent.

 

Quina acollida ha tingut el Festival entre els habitants del poble i de la zona? És una forma d’incentivar el turisme a la vostra localitat?

L’acollida del projecte ha estat superior a l’esperada. Crec que la gent valora aquest tipus d’esdeveniment més del que es creu en algunes ocasions. Va ser molt dur arrencar… com tots els projectes… però veiem com any rere any, el nombre d’assistents augmenta. Ja saps, a Azagra ens coneixem tots… i cada any veiem més cares noves… sabem que quantitat de gent de fora hi ha cada any… és el nostre sistema de mesura…

En un inici, la idea principal no era la d’incentivar el turisme, perquè en la nostra zona no hi ha molt turisme, sinó la de fer arribar aquest tipus de cultura a la nostra localitat i a les localitats veïnes. Que la nostra gent pogués gaudir de disciplines artístiques diferents a les acostumades. Podem dir, que el turisme ha estat una conseqüència col·lateral.

 

Quins requisits han de complir els artistes per poder participar al Festival? Quines són les variables que determinen l’elecció dels 10 artistes finals?

Hi ha dos requisits fonamentals:

1. Que estimin la seva professió. Amb un vídeo, que és el que ens envien per a la selecció, perds molts detalls i emocions, però sí que de seguida te n’adones qui sent el que fa, qui ho viu… perquè observes al públic, veus les seves cares, els seus aplaudiments… aquesta és la millor carta de presentació d’un artista de carrer. Que un artista tingui una connexió especial amb el públic és una cosa indispensable i indiscutible.

2. Que siguin bones persones. No entenem a aquells artistes que per guanyar poc més a la gorra s’obliden de la resta de companys que també estan defensant el seu treball, o no tracten bé als monitors que els estan ajudant aquest dia per facilitar-los les coses, o acabat el seu espectacle no regalen un somriure als ne ….

 

A quin perfil responen els artistes seleccionats? Acostumen a ser artistes locals o també hi ha bona acollida per part dels artistes internacionals?

A l’inici de tot, el perfil dels nostres artistes era sobretot nacional. És veritat que érem un festival pràcticament desconegut i hi va haver artistes molt valents que van enviar candidatura a “cegues” per veure que era això del CallejeARTE. En aquests dos últims anys, el nombre de candidatures ha augmentat considerablement i el nombre de països representats en aquestes candidatures ha arribat als 25.

 

Quin és el perfil del públic de CallejeARTE? Quines estratègies es fan servir per fidelitzar-? I per captar nous espectadors?

Sorprenentment, en un inici el perfil al que anàvem dirigits era famílies i nens, però actualment no hi ha un perfil específic. Les característiques del festival fa que tot tipus de gent, d’edats, amb tota mena d’interessos… surti al carrer aquest dia a gaudir, bé del festival, bé de l’ambient que es crea al voltant.

Crec que la millor manera de fidelitzar el públic és donar-los una alta qualitat d’artistes (com a professionals i com a persones) que els enganxin i que els deixin amb “ganes de més”. Intentem seleccionar diferents disciplines cada any per jugar amb el factor sorpresa que, al meu entendre, és una arma molt potent per connectar amb el públic.

A més, al callejeARTE el públic és el que tria per votació popular a l’artista guanyador de cada edició. Els deixem opinar perquè ells són els que gaudeixen de la festa. I per què no? Hi ha un sorteig final amb productes de tots els nostres patrocinadors, col·laboradors, electrònica… per premiar aquesta fidelitat.

Pel que fa a la captació de nous espectadors, sobretot es fa per xarxes socials i difusió en mitjans de comunicació regionals. Preferim anar creixent i fidelitzar poc a poc de manera que puguem manejar la situació pas a pas i resoldre els problemes que vagin sorgint any rere any. Cal no oblidar que els espais d’actuació a Azagra són limitats i no podem assumir un gran públic de cop.

 

Com porteu a terme la comunicació del vostre Festival? Són les xarxes socials el factor clau que el porten a l’èxit?

La difusió a través de les xarxes socials és molt important i fonamental. Igual que la difusió en els mitjans de comunicació nacionals i regionals que ens van donar suport incondicionalment des del principi.

Però el boca a boca entre la gent és crucial. Cal tenir en compte que la població de la zona que envolta Azagra (Ribera de Navarra i la zona propera de la Rioja) està en unes 200.000 persones. Hi ha una interacció molt gran entre tots nosaltres: mateixos instituts, mateixos llocs de compres, matrimonis entre persones de diferents localitats… motius pels que l’opinió sobre esdeveniments com el CallejeARTE es difon ràpidament entre tots d’un any per l’altre. Aquesta opinió és vital per a projectes culturals com aquest.

 

El 2015, CallejeARTE passar a ser un projecte MECNA. Hi ha hagut un abans i un després d’aquest canvi? Què ha suposat per al Festival ser un projecte MECNA?

Una dels objectius clau del callejeARTE, des que es va construir en 2013, era aconseguir una connexió real entre empreses públiques i empreses privades. Tots havíem de remar en la mateixa direcció. Volíem fer veure, a aquesta quantitat de mitjanes i petites empreses de la zona, que la cultura era un bé de tots i que era el moment d’apostar per això. Necessitàvem la seva ajuda i ells ens la van donar.

Anteriorment a la Llei de Mecenatge, a Navarra existien beneficis fiscals per a les empreses que apostessin per una inversió en cultura. La Presentació de la Llei oficial de Mecenatge i el pas a ser un projecte MECNA ha estat per a nosaltres el certificat oficial de la nostra filosofia de projecte Cultural.

Realment ha estat un reconeixement més personal que professional ja que només les empreses establertes a Navarra es poden beneficiar d’aquests beneficis fiscals. En el nostre cas i a causa de la proximitat amb la Rioja, tenim moltes empreses col·laboradores d’aquesta Comunitat Autònoma a les que el certificat MECNA no els afecta per a res. Seria una cosa que caldria estudiar i potser canviar…

 

Per acabar, quin consell compartiries amb aquells que volen afrontar el repte d’organitzar un festival?

Fer un projecte cultural des de zero és una cosa molt dur. Hi ha moments per riure i moments per plorar, per tirar-te dels pèls i per ser la persona més feliç del món… per això, el meu consell és que no es pensi en un projecte només des d’un punt de vista professional sinó que s’inclogui la part emocional. Aquesta és la part que et dóna forces i energies per seguir endavant.

Un projecte cal sentir-ho i sobretot escoltar-lo, perquè té una vida pròpia i ha d’anar creixent i desenvolupant-se.

Al cap i a la fi el coneixes com si fos el teu propi fill i com a tal, has de cuidar-lo.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *