adrian

#CAT - ENTREVISTES,ENTREVISTAS / ENTREVISTES

#CAT – Adrián Gallero – Festival Agrogay

25 ago , 2016  

Adrián Gallero Moreiras (Madrid-Lugo, 1990) viu en un continu anar i venir entre dos mons: camp-ciutat; somnis-realitat; pausa-acció. Actualment en procés de materialitzar projectes de vida amb què transformar-se a si mateix i al seu entorn. Va estudiar Ciències Polítiques i, actualment, està acabant un Màster en Economia Social i Cooperativisme. És fundador de la revista digital Istmos i des de fa temps està compromès amb l’activisme a través de la participació en diferents moviments socials.

 

Com vas arribar al món dels festivals?

Aquesta experiència en l’organització del Festival Agrogay da Ulloa és la meva primera immersió de ple en el món dels festivals, encara que al llarg dels últims anys he estat involucrat en l’organització de diversos esdeveniments vinculats als moviments socials i les lluites polítiques, com l’organització a Madrid de la “Acampada 35 anys d’oblit, 35 dies de soroll” (2010), on els objectius principals van ser canalitzar la frustració cap a l’acció i el compromís i despertar la consciència social en relació a la situació que el poble sahrauí pateix des de fa dècades. Ja en 2015 va ser quan es va materialitzar l’organització d’aquest festival sense ànim de lucre que… Demà comença la seva tercera edició!

 

Quins són els motius que us van motivar a crear i posar en marxa aquest Festival?

La pròpia vivencialitat experienciada aquí per totes nosaltres i la necessitat d’expressar, visibilitzar i compartir les nostres realitats; l’agraïment a la terra que tant ens brinda; la voluntat d’agitar i dinamitzar culturalment la comarca; la urgència de organitzar-se amb l’objectiu de dignificar i recuperar la vida en els llogarets a través del respecte a les tradicions i de la diversitat sexual introduint al mateix temps elements nous; l’impuls de llaços col·laboratius i cooperatius que fomentin la transformació social.

 

Com neix el nom del Festival? Què ha suposat aquest terme per al seu desenvolupament?

Dues de les persones del Col·lectiu Agrogay da Ulloa, organitzador del festival, van encunyar el terme arran de converses amb amics que els van començar a definir d’aquesta manera. Aquest terme va contribuir al fet que el festival tingués una gran repercussió mediàtica l’any passat, any en què es va decidir augmentar la dimensió del festival respecte a la que havia tingut la primera edició. La novetat del terme agrogay i segurament la necessitat que hi ha en tot el rural de l’Estat d’iniciatives socials, polítiques i culturals, van fer que despertés un gran interès tant en els mitjans com en els habitants de la zona.

El terme agrogay proposa també un altre model gai enfront del model imperant urbanita, associat en moltes ocasions a la vida en guetos, i en moltes altres a la frivolitat i el consumisme, que pot sembla molt lliure, però únicament des del punt de vista burgès. El que té rellevància, la veritable llibertat, és ser com un és, estar compromès amb el teu entorn, amb l’hàbitat, i ser acceptat. I això és el que planteja el concepte agrogay. Nosaltres creiem i reivindiquem que aquí, al camp, tot i existir moltes dificultats, és més senzill ser lliure i viure com un vol i és.

 

Quina ha estat l’acollida que ha tingut aquesta proposta entre els pobles i llogarets veïns?

La inclusió i participació de la comarca i dels seus habitants en tot això sobre el que estem parlant és també un dels principals objectius que ens van impulsar a començar a organitzar el festival. En aquest sentit, des del primer moment nombrosos veïns, establiments comercials, col·lectius i fins i tot pobles propers com Lalín, es van bolcar amb l’objectiu de donar suport i contribuir a la materialització del festival a través de contribucions econòmiques, de suport logístic i de cures afectius i emocionals.

D’aquesta manera, la passada edició, l’Ajuntament de Monterroso (ajuntament en on se celebra el festival) va onejar la bandera arc de Sant Martí al balcó, a més de donar suport al festival amb material logístic. A més, vam realitzar una ruta de bars agrogay friendly en la qual una gran quantitat de bars del poble va voler participar. La compra de marxandatge per part de les veïnes també va ser d’un gran suport per a nosaltres. Tot això es va veure per descomptat també reflectit durant la celebració del festival, al qual van acudir gran quantitat de veïns de la comarca.

Creiem que iniciatives d’aquest tipus contribueixen a activar i despertar a persones i grups de voltants, així com a crear cercles virtuosos que a poc a poc van plantejant models econòmics, socials i polítics contra hegemònics.

 

El fet que el Festival es dugui a terme en un medi rural, és un avantatge o un inconvenient? Quines són les barreres que cal trencar per poder dur a terme un Festival en un lloc com aquest?

El rural és el nostre lloc, és l’espai que habitem en el dia a dia i per tant on teixim xarxes de suport, treballem i creixem. El rural és allò pel que organitzem aquest festival, pel que no té sentit plantejar-se la ubicació del mateix en un altre lloc. Els principals objectius del festival són la visibilització d’un rural afectiu i sexualment divers, així com la defensa i posada en valor de principis com la sostenibilitat mediambiental, el respecte al patrimoni material i immaterial i l’ecologisme. A més, en una terra com la gallega a la que dia a dia s’està gestant una operació de desmantellament, etnocidi i biocidi, el suport a les reivindicacions agro ramaderes és un imperatiu moral.

El fet que el festival se celebri en l’àmbit rural és meravellós. És la demostració que es pot; que tenim capacitat per ser i estar en on vulguem i de la manera que vulguem, sempre que partim del respecte cap a l’entorn i cap a la resta. Hem gaudit d’un gran suport anímic de tota la comunitat i els veïns de la comarca es bolquen en el festival cada any. En aquest sentit, les barreres moltes vegades són les que ens imposem nosaltres mateixes (generant pors, desconfiances i inseguretats en nosaltres mateixes), i la veritat és que podem dir que ningú ens ha intentant posar les coses difícils ni tampoc ofendre’ns.

No obstant això, és fonamental seguir deixant constància que estem en una societat en què la violència masclista, els crims d’odi i les agressions homòfobes estan augmentant (especialment a les ciutats); en la qual gran quantitat de persones LGTBQI segueixen patint dia a dia agressions, abusos i discriminacions per raons de gènere i orientació sexual i en la qual el sistema aplica tècniques i estratègies polítiques (pinkwashing) per aparentar ser amable amb aquests col·lectius mentre en realitat segueix vulnerant els seus drets bàsics.

 

A més, ¿quins han estat i són les dificultats que heu hagut d’afrontar per al desenvolupament del Festival?

Una de les majors dificultats és ser capaços de conciliar vida, treball i organització del festival, ja que la precarietat de la vida al camp, l’estacionalitat de l’activitat econòmica en el rural i la dispersió d’algunes de nosaltres fan que esporàdicament ens sentim superades per aquest esdeveniment, però a trets generals considero que estem aconseguint oferir una proposta interessant, transformadora, de qualitat, a molt bon preu i d’una forma respectuosa amb el treball realitzat per totes les persones que participen en la programació del festival.

 

A part de l’espai rural, hi ha un altre terme que defineix el festival, “gai”, com es combinen els dos conceptes del Festival, “agro” i “gai”, en un mateix lloc? Què representen tots dos per al mateix?

Per a nosaltres, agrogay és un concepte molt ampli: des d’una persona homosexual que viu al camp, fins a una altra homosexual que treballa la terra a la ciutat o qualsevol persona que estimi la natura i visqui en harmonia amb ella. No cal ser homosexual per ser agrogay, únicament defensar un rural divers afectiva i sexualment i estimar la natura. Creiem i defensem que en l’agro hi ha més facilitat per tenir una vida coherent i lliure. En gran mesura, aquí les relacions s’estableixen en funció del que fas (i no tant en funció de qui ets) i la gent es coneix millor, de manera que importa més la persona que amb qui et fiques al llit.

L’homosexualitat, així com la gran varietat de maneres i pràctiques d’expressar l’afecte, l’afecte i l’amor, han existit sempre en el rural, com en qualsevol altra part del món. Un clar exemple d’això són les anomenades padrines, totes aquestes dones del rural anònimes i silencioses, veritable suport d’una forma de vida i producció en íntima connexió amb la terra com a forma de vida i que, sabent-diferents en la seva afectivitat i renunciat inclús a amor, van donar la seva vida i saviesa pel manteniment de la vida en el rural. A totes elles volem fer una menció especial en aquesta edició del festival.

 

L’ecologisme i la sostenibilitat són dos conceptes que defineixen part del Festival, com es plasmen en l’organització i execució del mateix?

El principal àmbit en el qual es plasma és en la limitació de l’aforament del festival (600 persones) amb l’objectiu de preservar l’esperit de sostenibilitat del festival. Creiem en les iniciatives de dimensió petita i local com a principal palanca del canvi i de la transformació social. I creiem també en la transformació personal com a primer pas per al canvi social. I això passa per estar en contacte amb la terra i per construir noves formes de vida des de les nostres realitats. A més, les instal·lacions amb prou feines es modifiquen de cara a la celebració del festival respecte a les ja existents a la granja: tot just s’instal·len escenaris construïts amb elements de la pròpia granja com alpaques, eines del camp i maquinària (l’escenari dels concerts és el remolc d’un tractor).

D’altra banda, el lloc en el qual es desenvolupa el festival és en gran mesura representatiu d’allò que defensem. La Comarca de la Ulloa (situada al centre geogràfic de Galícia) representa un santuari natural i màgic en què a més hi ha gran quantitat d’iniciatives agro ecològiques i de persones que estan lluitant per fer compatible la vida al camp amb la dignitat i el respecte, evitant vendre l’ànima per diners. Una cosa que cada vegada és més complicat en la societat actual.

Per la seva banda, la Granxa Maruxa, lloc on té lloc el festival, està envoltada de 47 roures, molts d’ells centenaris, i compta amb una extensió de 25 hectàrees de pastura per les seves vaques. Es tracta d’una explotació ramadera dedicada a la producció ecològica de llet i galetes de nata en un entorn de tranquil·litat especialment creat per a les vaques, que com no podia ser d’una altra manera, també escolten música en el seu dia a dia. A més, diversos artistes i artesans de la zona (el fuster Jorge López o el picapedrer Fermín) han participat en la construcció de diferents elements, com ara el bar de fusta que es pot observar a l’entrada de la granja, o el disseny de els envasos de les galetes de la granja. Això demostra el suport a allò local i la importància d’establir relacions de suport mutu, solidaritat i reciprocitat entre els habitants de la zona com a manera d’aconseguir la sostenibilitat de la vida en el rural.

En definitiva, el lloc és idoni i representatiu dels valors que pretén fomentar el festival, així com un dels molts estendards existents a Galícia que mostren la resistència del rural gallec en la lluita per sobreviure enfront de les polítiques neoliberals i les dinàmiques econòmiques que estan extrayéndonos la sobirania sobre la terra que habitem i espoliant els nostres recursos naturals.

Finalment, un altre àmbit en el qual es veuen reflectits els principis de l’ecologisme és en l’oferta gastronòmica que oferirà el festival, coberta per llocs de diferents menjars que compatibles amb els diferents règims alimentaris (vegetarianisme, veganisme, etc.).

 

Quin tipus de públic congrega al Festival Agrogay? Com el fidelitzeu? Quines estratègies utilitzeu per captar nous espectadors?

En la passada edició es va poder veure un públic de gran varietat: si bé la major part de la gent eren habitants de la comarca i voltants, va venir molta gent de la resta de Galícia, tant de pobles i llogarets, com de les ciutats. Va venir també gent d’Extremadura, Madrid i altres parts de l’Estat. Una de les imatges més boniques per a nosaltres va ser veure a una gran quantitat de petits que van gaudir durant tot el dia per tota la granja i especialment durant el contacontes que es va celebrar a la tarda. D’altra banda, vam poder veure grups nombrosos d’amics que van venir junts, persones que van venir soles, parelles, famílies al complet, matrimonis del mateix sexe, etc.

Pel que fa a la difusió del festival, d’una banda la nostra incompetència generalitzada en matèria tecnològica, i de l’altra el farragós que en moltes ocasions resulta per a nosaltres haver de buscar un lloc on connectar-nos amb bona connexió, fan que els nostres esforços en difusió es canalitzin molt més a través del boca a boca i l’establiment de noves relacions d’amistat amb associacions, organitzacions, persones i pobles de tot l’Estat que fan que a poc a poc anem donant a conèixer el festival i que a més ens permeten crear nous vincles personals. Així, durant l’últim any, hem participat entre altres iniciatives al Congrés European Rainbow Cities (Barcelona), vam acudir al Basati Queer Fest convidades per les companyes del llogaret ocupada de Zazpe (prepirineu navarrès) i col·laborem en l’organització del Cuit de l’Orgull (Lalín, Pontevedra).

No obstant això, tenim una pàgina de Facebook del Festival (https://www.facebook.com/festivalagrolgtbiq/?fref=ts) i una altra del Col·lectiu Agrogay (https://www.facebook.com/colectivoagrolgtbiq/?fref=ts), a través de les quals donem a conèixer tota la informació sobre el que fem. En darrer lloc, la impressionant repercussió mediàtica que va tenir el Festival l’any passat, va contribuir en gran mesura a donar a conèixer el Festival al llarg i ample de Galícia i de l’Estat espanyol.

Adrián Gallero


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *